Cançó de la mort

“Papa, trobe a faltar el iaio”,
li diu la menuda a son pare amb una foto del vell a la mà.
Lluïx cabells blancs, quasi platejats, i un somriure impolut
com si estiguera saludant.
Com si ens estiguera saludant.

“Filla, jo també el trobe a faltar”,
contesta son pare provant de trobar les paraules que venen al cas.
No té massa clar si respondre amb claredat, perquè pels seus morts
ella mai havia preguntat.
De la mort mai havia parlat.

“No tingues por.
No tingues por,
perquè la gent no mor
si la recordes”

Ella es queda en silenci rumiant.
El seu gest delata que l’explicació no ha satisfet la curiositat.
Son pare és conscient que no ha funcionat i busca, veloç,
alguna espècie de relat
que endolcisca el fet d’enyorar.

“Filla meua, no tingues por.
No tingues por,
perquè la gent quan mor
només s’amaga”

La menuda dibuixa un somriure.
Son pare sap que ha funcionat.
“On estarà el iaio amagat?”

“Recorda sempre açò:
la gent no mor, s’amaga”.

Segueix-nosYoutube.Facebook.Instagram.Spotify.Twitter.
...
Torna

La cistella

0

No hi ha productes a la cistella.

Total
0,00
Finalitza
Buit

This is a unique website which will require a more modern browser to work!

Please upgrade today!