Digne de recordar

Hem eixit amb molta pressa de casa, tu dius “sempre anem ofegats”.
Jo pense: “són els trenta graus de València i l’exigència de la modernitat”.
Vas conduint per l’Albereda com si corregueres a Le Mans.
Et confesse que després de tres voltes
no t’ho he dit però m’he marejat.

Has aparcat en un lloc solitari, escenari de reunions il·legals,
jo amb el mareig i la suor a les galtes, tu més calmada per la puntualitat.
Llavors la multitud hem accedit a la carpa on fan la funció equilibristes i mags.
No sé per què, amb la primera acrobàcia,
he sentit ganes de plorar.

Potser hui serà un dia digne de recordar
i quan passen els anys no l’haurem oblidat.

Hem eixit amb un somriure a la cara, jo deixe caure un “què bonica estàs”.
Tu m’has respost amb la teua elegància: “hem de vindre més al Cabanyal”.
I festegem allà on feien el gel, fins que la nit ens ha vingut a buscar.
En la foscor del pàrquing solitari
ens refugiem en la intimitat.

Perquè hui serà un dia digne de recordar
i quan passen els anys no l’haurem oblidat.
Tinc una col·lecció de records que són com fotografies
guardades en la memòria,
que no he triat però he conservat.

No hem començat la revolució ni hem descobert un planeta,
però ens hem estimat.
Segur que amb això bastarà.
No era ninguna data marcada en la cronologia
però ens hem estimat.
Serà un dia digne de recordar.

Segueix-nosYoutube.Facebook.Instagram.Spotify.Twitter.
...
Torna

La cistella

0

No hi ha productes a la cistella.

Total
0,00
Finalitza
Buit

This is a unique website which will require a more modern browser to work!

Please upgrade today!